Les dificultats o conceptes que defineixen la PAC. Valoració de grup.
He de dir que la primera dificultat que he trobat es entendre que era una webquest i per a què servia. Una vegada superada aquesta etapa es va iniciar una segona on havia de familiaritzar-me de com s’havia de fer o crear una wq.
Comentar també la dificultat de trobar grup, ha sigut una mica difícil crear un grup. Al final vam poder crear un grup. Som tres nois i porten un ritme de treball bastant avançat. Hi ha una comunicació fluida entre els tres participants del grup. No hi ha hagut una repartició del treball amb papers predeterminats sinó que cadascú ha anat fent les seves participacions dintre del grup i els altres han dit la seva.
He pogut experimentar que la major dificultat del grup es posar-nos d’acord amb coincidir per poder fer aportacions més àgils. Suposo que podem millorar en aquest sentit dintre del grup. Aquesta seria una autocrítica que s’ha superat alhora de quedar en dies concrets per aportar la informació. Un de nosaltres s’ha encarregat de crear la wq, un altre de començar a proposar idees i el tercer a fer una valoració de la matèria. En realitat vam escollir ràpidament el tema a tractar i dirigir-lo, en el nostre cas una wq cap els alumnes.
Tenim dificultats tècniques per omplir la wq però anem fent i parlant, quan un no sap que fer de seguida pregunta els demés. En general crec que hi ha bona comunicació encara que a vegades no ens queda del tot clar.
Respectem els temps de treball i som capaços de dir lo que pensem de les aportacions, sempre amb respecte. Ara estem acabant l’avaluació, conclusions i tarees. Si que coincidim dient que costa omplir les graelles, ja que va lent i depèn d’Internet que el treball quedi gravat. La professora ja ens ha avisat però encara així costa molt.
Estem treballant amb els alumnes temes de resolució de problemes, de gestió d’emocions i d’autocontrol al igual que el treball d’habilitats socials.
domingo, 15 de noviembre de 2009
EL DEBAT
1.- Què m’ha aportat el debat?
El debat en el qual hem participat la majoria de nosaltres m’ha semblat un exercici important de síntesis de les opinions de tots. Havia intervencions molt elaborades, d’altres més reflexives, altres d’opinió molt argumentades i d’altres aportacions amb menys fortuna però amb la intenció de fer reflexionar.
He aprés a estar al dia dels missatges que esdevenien durant els dies, crec que hem sigut un grup heterogeni en les aportacions i en la argumentació de les nostres respostes. En general trobo que els debats s’harurien de practicar més en les assignatures de la uoc, però no és una eina molt utilitzada. Jo fins ara només he participat en 4 debats i cadascú ha tingut unes normes de funcionament semblants però no iguals.
2.- Quin valor li donem a les aportacions dels meus companys?
No podria dir que el valor no ha sigut el més adient perquè si que ha sigut, una altre cosa es que jo hagi pogut seguir i interpretat correctament lo que els companys ens han volgut dir en tot moment.
Es veritat que moltes de les aportacions dels companys m’han ajudat a entendre millor els conceptes, objectius i finalitat de l’assignatura, però també m’ha servit per a comprovar que les meves línies d’argumentació no sempre han sigut les més correctes.
3.- Importància del cas plantejat pel nostre aprenentatge
És molt curiós com amb aquesta assignatura m’he adonat que no sóc tant tolerant, amb tanta ment oberta com jo creia. És a dir, jo pensava que entenia els problemes dels immigrants i entenia les seves particularitats i cultura, però he pogut comprovar que se molt menys de lo que pensava.
A més el plantejament del cas, encara que senzill, s’ha complicat molt ja que s’ha entrat en un mon de les opinions, valors, creences i actituds davant la vida. Que complicat es mantenir una ment oberta als demés, sempre un te una cosmovisió molt limitada i centrada en lo més aprop d’un mateix.
He observat que una petita confusió en la interpretació de les paraules de l’altre porta a la generació de conflictes. Una situació senzilla com l’exposada en el cas s’ha pogut complicar, al no existir tolerància, comunicació efectiva, col.laboració de centre, per no tenir unes línies clares en el camp de la interculturalitat o política d’interculturalitat de l’escola. Què important és tenir a l’escola una bona planificació i línies de seguiment, per tal de no portar contradiccions i conflictes. La filosofia de centre ha de ser compartida per tots i explicada en els consells escolars i reunions amb els alumnes i pares.
4.- Dificultats (conceptuals, metodològiques, tècniques...) i conceptes que siguin necessari d’aprofundir
Les dificultats més urgents que he patit ha sigut la gestió del temps i de l’espai. És a dir, el fet de tenir en pantalla 2 debats amb objectius diferents i 4 carpetes m’ha suposat un problema de priorització. No he agafat la metodologia correcta, ni he pogut dedicar el temps necessari per a preparar les meves intervencions en el debat. Si que he anat seguint el fil del debat, però els dies que no he pogut connectar-me, el seguiment posterior has sigut més complicat. A nivell de conceptes ha sigut profitós perquè els que no entenia eren resposts per altres companys que en feien referència de manera molt encertada.
A nivell de conceptes a aprofundir, crec que m’he quedat amb ganes de saber molt mes sobre polítiques d’interculturalitat i d’exemples d’escoles del tractament d’aquest tema tant important. Els PCC de tots els centres tenen un apartat que parla de la interculturalitat i existeixen aules que es tracti explícitament aquests coneixements i vivències entre tots els alumnes?
5.- Comentari dels blogs d’altres companys
He fet una ullada a diferents blogs i he pogut veure que en realitat anem coincidint en les opinions. Hi ha blogs que estan molt ben elaborats i d’altres que poden anar millorant però on les aportacions es poden destacar. Jo destaco al igual que altres companys, el de juan jose Auzmendi, el de ruben edgar torres, el de mariola machado, etc... us convido a fer-hi una ullada sinó els teniu agregats
El debat en el qual hem participat la majoria de nosaltres m’ha semblat un exercici important de síntesis de les opinions de tots. Havia intervencions molt elaborades, d’altres més reflexives, altres d’opinió molt argumentades i d’altres aportacions amb menys fortuna però amb la intenció de fer reflexionar.
He aprés a estar al dia dels missatges que esdevenien durant els dies, crec que hem sigut un grup heterogeni en les aportacions i en la argumentació de les nostres respostes. En general trobo que els debats s’harurien de practicar més en les assignatures de la uoc, però no és una eina molt utilitzada. Jo fins ara només he participat en 4 debats i cadascú ha tingut unes normes de funcionament semblants però no iguals.
2.- Quin valor li donem a les aportacions dels meus companys?
No podria dir que el valor no ha sigut el més adient perquè si que ha sigut, una altre cosa es que jo hagi pogut seguir i interpretat correctament lo que els companys ens han volgut dir en tot moment.
Es veritat que moltes de les aportacions dels companys m’han ajudat a entendre millor els conceptes, objectius i finalitat de l’assignatura, però també m’ha servit per a comprovar que les meves línies d’argumentació no sempre han sigut les més correctes.
3.- Importància del cas plantejat pel nostre aprenentatge
És molt curiós com amb aquesta assignatura m’he adonat que no sóc tant tolerant, amb tanta ment oberta com jo creia. És a dir, jo pensava que entenia els problemes dels immigrants i entenia les seves particularitats i cultura, però he pogut comprovar que se molt menys de lo que pensava.
A més el plantejament del cas, encara que senzill, s’ha complicat molt ja que s’ha entrat en un mon de les opinions, valors, creences i actituds davant la vida. Que complicat es mantenir una ment oberta als demés, sempre un te una cosmovisió molt limitada i centrada en lo més aprop d’un mateix.
He observat que una petita confusió en la interpretació de les paraules de l’altre porta a la generació de conflictes. Una situació senzilla com l’exposada en el cas s’ha pogut complicar, al no existir tolerància, comunicació efectiva, col.laboració de centre, per no tenir unes línies clares en el camp de la interculturalitat o política d’interculturalitat de l’escola. Què important és tenir a l’escola una bona planificació i línies de seguiment, per tal de no portar contradiccions i conflictes. La filosofia de centre ha de ser compartida per tots i explicada en els consells escolars i reunions amb els alumnes i pares.
4.- Dificultats (conceptuals, metodològiques, tècniques...) i conceptes que siguin necessari d’aprofundir
Les dificultats més urgents que he patit ha sigut la gestió del temps i de l’espai. És a dir, el fet de tenir en pantalla 2 debats amb objectius diferents i 4 carpetes m’ha suposat un problema de priorització. No he agafat la metodologia correcta, ni he pogut dedicar el temps necessari per a preparar les meves intervencions en el debat. Si que he anat seguint el fil del debat, però els dies que no he pogut connectar-me, el seguiment posterior has sigut més complicat. A nivell de conceptes ha sigut profitós perquè els que no entenia eren resposts per altres companys que en feien referència de manera molt encertada.
A nivell de conceptes a aprofundir, crec que m’he quedat amb ganes de saber molt mes sobre polítiques d’interculturalitat i d’exemples d’escoles del tractament d’aquest tema tant important. Els PCC de tots els centres tenen un apartat que parla de la interculturalitat i existeixen aules que es tracti explícitament aquests coneixements i vivències entre tots els alumnes?
5.- Comentari dels blogs d’altres companys
He fet una ullada a diferents blogs i he pogut veure que en realitat anem coincidint en les opinions. Hi ha blogs que estan molt ben elaborats i d’altres que poden anar millorant però on les aportacions es poden destacar. Jo destaco al igual que altres companys, el de juan jose Auzmendi, el de ruben edgar torres, el de mariola machado, etc... us convido a fer-hi una ullada sinó els teniu agregats
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
